Inauguració de la mostra: Aproximació a la repressió, l’exili i la vida quotidiana (Tàrrega 1939-1961)

Dimarts 15 de gener a les 8 del vespre al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega (carrer Major, 11). Oberta fins al dia 9 de març


El Grup de Memòria Històrica del Museu Comarcal de l’Urgell –Ajuntament de Tàrrega, amb l’ajut del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, presenta una exhaustiva recerca que trau a la llum un seguit d’episodis posteriors a la Guerra Civil, relacionats amb la repressió franquista, l’exili i la vida quotidiana a la postguerra (1939-1961).

La recuperació de la memòria històrica d’aquest període s’ha vertebrat en tres suports: una exposició, un web i un documental audiovisual, fruit de deu mesos de feina a càrrec de l’equip format pels historiadors Gerard Corbella i Amanda Cardona, i la comunicòloga Núria Bonet. Les principals fonts han  estat una desena d’arxius institucionals, nombrosos arxius particulars i entrevistes a familiars dels represaliats i exiliats.
 
Aproximació a la repressió, l’exili i la vida quotidiana (Tàrrega 1939-1961)


El dia 15 de gener d’enguany, coincidint amb la data del 1939 quan entraren les tropes nacionals a Tàrrega, s’inaugurarà al Museu Comarcal de l’Urgell, a les 8 del vespre, l’exposició Aproximació a la repressió, l’exili i la vida quotidiana (Tàrrega 1939-1961) alhora que es posarà en servei el lloc web www.tarrega1939.cat, dos suports que, complementant-se, contindran detallada informació sobre les conseqüències que patí la ciutat amb la derrota republicana i la posterior depuració ideològica per part dels vencedors sobre els vençuts. Un miler de documents de l’època, entre expedients, fotografies, cartes, diaris o testimonis personals, aproximaran al visitant (i a l’internauta) el drama que van viure moltes famílies en aquells moments, especialment aquelles que van quedar fracturades per l’exili o per penes de presó. Documentat amb rigor, aquest treball enumera els noms dels 325 targarins i targarines que van haver d’exiliar-se, que van ser reclosos en camps de concentració a Europa o els que van ser condemnats a presó pels seus ideals. En aquest sentit, a través del web es podrà consultar una profusa base de dades de les persones que en major o menor grau van patir la repressió del franquisme. Dins la mostra hi haurà un punt de consulta on-line i a més es lliurarà un complet catàleg imprès. Posteriorment, el 9 de març d’enguany, quan es tanqui l’exposició, s’estrenarà un documental amb entrevistes que ampliarà encara més tots aquests continguts.
 
Un recorregut cronològic
L’exposició ressegueix a través de 24 plafons (també visibles al web) els fets històrics amb ordre cronològic: des del 15 de gener de l’any 1939, dia d’entrada de les tropes nacionals a Tàrrega, fins al febrer de 1961, quan entren a l’Ajuntament els primers regidors no vinculats estretament a l’aparell franquista. Per tant, com a introducció, la mostra s’obre amb els episodis immediatament posteriors a la fi de la Guerra Civil. S’hi mostren fotografies reflectint la destrucció que patí la ciutat; mapes i diaris de l’època; reproduccions de pasquins que lliuraven les tropes franquistes a la població; a més d’una acurada ambientació sonora.
 
Repressió i vida quotidiana
A més de la prohibició de partits polítics i associacions, la repressió del règim franquista sobre la població del bàndol republicà incidí a Catalunya en els factors culturals i lingüístics. L’exposició trau a la llum documents poc coneguts d’aquest moment a Tàrrega: bans originals de l’ajuntament, papers de l’arxiu parroquial, elements de la parafernàlia franquista, o els nous diaris sorgits a l’empara de la dictadura. Especialment colpidor és l’espai dedicat a les delacions, les quals derivaven en penes de presó, confinament en camps o, en el pitjor dels casos, en penes de mort. La recerca revela els noms de les 245 persones residents a Tàrrega que van patir presó o mort, alhora que enumera els expedientats pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques. Tant a l’exposició com al web, es pot consultar mitjançant un cercador una extensa base de dades amb els noms i cognoms dels represaliats targarins, les condemnes, i les presons o camps on van complir les penes. Tal i com indica l’enunciat del treball, els investigadors també descriuen com va afectar a la vida quotidiana de la ciutat la imposició de l’ideari feixista.
 
Exili
Pel que fa a l’exili republicà, s’han reconstruït els avatars de les famílies locals que van haver de fugir després de la contesa a partir de cartes i fotografies, exhibides en aquesta mostra. Els investigadors han pogut determinar els noms de bona part dels exiliats i el seu destí, a Europa i Sudamèrica principalment. L’estudi desvela que nou targarins van anar a parar als camps d’extermini nazis o que la primera dona regidora en la història del consistori targarí, Francesca Cucurull, fixà la residència a Buenos Aires. També es para atenció en l’exili interior, o sigui, aquelles persones que davant una convivència difícil van marxar de Tàrrega cap a altres ciutats del país com Barcelona. A l’igual que en l’apartat de la repressió, aquí també es pot consultar les dades dels exiliats, la trajectòria i el destí final. La recerca, per la seva profusa documentació, aporta una perspectiva inèdita de la postguerra targarina i esdevindrà en el futur una valuosa eina de treball per als historiadors o per aquells ciutadans que vulguin recuperar part del seu passat. Amb 300 m2, aquesta és la major exposició que s’ha fet mai al Museu Comarcal de l’Urgell. Els seus artífexs han anunciat ja una tercera entrega d’aquesta investigació centrada en els darrers anys del franquisme i la transició democràtica.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: