La Tàrrega dels segles XIX i XX a través de la figura del Mestre Güell

L’historiador lleidatà Joaquim Capdevila va presentar el dissabte 12 de desembre a Tàrrega el seu estudi sobre la figura de Josep Güell i Guillaumet (1872-1930), activista i figura cabdal per entendre com evolucionà la capital de l’Urgell a cavall dels segles XIX i XX.


L’estudi ha vist la llum en el marc de la Col·lecció Natan (núm. 31) que edita la Regidoria de Cultura i a més d’una àmplia glossa elaborada per Capdevila ofereix una cinquantena d’articles de l’època, tots de contingut ideològic. La majoria dels escrits recuperats van sorgir de la ploma del Mestre Güell (així se’l coneix popularment) i foren publicats en revistes com El Águila Tarragense, La Renaixensa o La Signou. El volum inclou també articles d’altres autors coetanis, com Valeri Serra i Boldú, que polemitzen amb el mateix Güell.
 
Així, el llibre Escrits 1899 • 1930 aporta coneixement històric sobre el temps que li tocà viure al Mestre Güell, caracteritzat pel catalanisme cultural del XIX que derivà cap a un fort pensament polític a principis del XX. Segons Capdevila, el Mestre Güell simbolitza "l’intelectual que es val de les arts com a motor de regeneració social i que lluita així contra el materialisme de l’època". En aquest sentit, Güell conreà la pintura, la música i la pedagogia, a més de fundar l’Orfeó Nova Tàrrega, agrupació que actuà al Palau de la Música. Com a curiositat, també va promoure la pràctica de la gimnàstica rítmica. A més del mateix Capdevila, el volum fou presentat a Tàrrega per Manuel Lladonosa, catedràtic d’Història Contemporània de la UdL, acompanyat del regidor de Cultura, Jordi Ramon, i l’alcalde Joan Amézaga. A l’acte també van assistir les nebodes de Güell, les germanes Rosina i Maria Teresa Pera Güell.

Advertisements

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: